Fernando Navarro-EPDALa Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Castelló ha aprovat aquest dijous sotmetre a consulta pública el nou pla d'emergència davant situacions de sequera de la xarxa de proveïment municipal, una actuació que ve determinada pel Pla Hidrològic Nacional i el pla contra la sequera de la demarcació del Xúquer per a previndre possibles perÃodes d'escassetat hÃdrica. Es tracta d'una previsió obligatòria per a municipis de més de 20.000 habitants. Ciutadans i associacions tenen ara 15 dies per a presentar les seues propostes o suggeriments.
"És un document important per a l'adaptació a les conseqüències del canvi climà tic a Castelló. El Ministeri de Transició Ecològica ens adverteix que de cara a 2050 el 50% dels aqüÃfers estaran en una situació d'estrés hÃdric i la previsió de sequera ens obliga a fer aquest treball", ha explicat el regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro.
El pla d'emergència estableix un protocol d'actuacions per a previndre situacions d'escassetat, garantir la disponibilitat d'aigua i minimitzar els efectes sobre l'estat ecològics dels recursos hÃdrics. Contempla quatre escenaris; normalitat, prealerta, alerta i emergència, que vénen determinades pel cabal d'entrada en els pantans d'Arenós i Sichar, que són indicadors de la situació dels aqüÃfers.
En l'actual situació de normalitat l'Ajuntament ja haurà de desenvolupar algunes mesures com la revisió de les infraestructures de distribució. "El consum d'aigua a Castelló és superior a la mitjana nacional i el pla ens obliga a estudiar què succeeix", ha indicat el regidor de Transició Ecològica.
En el segon escenari de prealerta estableix la preparació d'actuacions de prevenció o sol·licitar als grans consumidors un pla d'ús eficient. En el tercer d'alerta fixa la possibilitat de penalitzacions per consums excessius o irresponsables o l'activació de reserves de pous ara inactius; i en el quart d'emergència, contempla la sol·licitud de transferència de drets d'aigua.
Castelló disposa de 12 punts d'aigües subterrà nies i set depòsits, més tres pous de reserva ara inoperatius.
