Comença la fase final de l'excavació al jaciment arqueològic del Mas de Fabra

L'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, ha visitat avui els treballs d'excavació al jaciment del Mas de Fabra, un assentament datat del segle VIII aC que està aportant informació molt valuosa sobre els primers pobladors de Benicarló.

Xaro Miralles ha remarcat que «aquest és un dels grans projectes culturals de Benicarló per a aquesta legislatura» i ha assegurat que «el nostre gran objectiu, tant amb aquest jaciment com amb l'exposició Terra d'ibers, com també amb el poblat del Puig de la Nau és posar en valor tot el nostre patrimoni arqueològic i apropar-lo a les persones, veïns i visitants, per a què puguen conéixer millor com eren i com vivien els nostres primers avantpassats».

«És per això -ha recordat l'alcaldessa- que una vegada estudiades i analitzades les restes, començarem el projecte de museïtzació del jaciment».

Després de quatre mesos de treball de camp, a càrrec de l'empresa Global Geomática, s'han pogut recuperar restes datades entre els segles VII i VIII aC, la qual cosa, segons l'equip d'arqueòlegs que dirigeix els treballs, «ens permetria documentar el moment previ a l'ocupació del poblat del Puig de la Nau».

Pablo García i David López, directors de l'excavació juntament amb Arturo Oliver i Gustau Aguilella, de la Diputació, han confirmat que «han aparegut restes d'un hàbitat rural del segle VII aC» i han qualificat de «sorpresa» les restes que han aparegut datades d'èpoques posteriors, concretament del segle XI dC, «que ens aportaran informació molt interessant dels assentaments de l'època andalusina».

Fins a finals de març continuarà el treball de camp i a primers d'abril començarà la fase d'estudi i catalogació de totes les troballes. Unes troballes que, segons han confirmat els arqueòlegs, «inclouen restes fenícies i dels pobladors locals, vinculades totes a un àmbit eminentment rural dels agricultors i ramaders que habitaven la zona des del segle VIII aC».

Cal recordar que el jaciment del Mas de Fabra, descobert el 2015 arran de les obres de la variant de la N340, suposa una troballa excepcional a nivell arqueològic perquè, al contrari que la majoria de jaciments de la seua època, es troba en una zona plana.

Els treballs d'excavació i posada en valor del jaciment estan cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc de l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI).