Compromís preguntarà a Teresa Ribera en el Senat sobre el futur de Torre la Sal

Compromís força que la vicepresidenta quarta i Ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, tinga que comparéixer davant el ple del Senat dimarts que ve dia 25, per a respondre sobre la pregunta formulada pel senador Carles Mulet per a contestar "Quines previsions té el Govern respecte al poblat mariner de la Torre de la Sal (Cabanes) a Castelló, després de notificar a les persones propietàries la incoació de l'expedient de recuperació possessòria dels béns de domini públic marítim-terrestre.Mulet ha informat que espera que aquesta compareixença servisca perquè Ribera assumisca compromisos i paralitze el projecte " no serveixen promeses abstractes i no materialitzades, esperem que anuncie que posa el comptador a zero i assumeix que no és just ni viable escometre la "recuperació possessòria" de les aproximadament 100 habitatges del poblat i s'òbriga un nou procés de negociació per a evitar derrocar les cases i permetre als seus propietaris continuar a les seues cases"El senador de Compromís ha recordat que aquest poblat va ser construït durant els inicis del segle passat, en una zona tradicionalment poblada on es troben jaciments neolítics, port fenici i/o romà, una gran ciutat ibera de més de 100.000 segons les excavacions produïdes durant les obres del PAI homònim, i assentaments d'època islàmica i medieval ( amb el descobriment de grans necròpolis) o com s'acredita amb la torre guaita datada entre el XV i el XVI en perfecte estat de conservació " aquesta zona SEMPRE ha estat poblada, i els veïns actuals tenen llicències municipals, és sòl urbà consolideu i legal, del qual paguen religiosament els seus impostos"El primer es va fer a l'octubre de 1975, és a dir, abans de la plena democràcia, amb una legislació i institucions franquistes i per tant il·legítimes, amb una decisió capritxosa i arbitrària que marca una línia de partió que just quan arriba al poblat, s'endinsar inexplicablement per a incloure tots l'habitatges. En 1993 es va tornar a impulsar aquesta mesura, també amb seriosos defectes de forma, malgrat això, es tractava ja de sòl urbà consolidat pel PGOU de 1983 contra el qual Costas no va al·legar, molt a contrari, va anar Costas qui va construir el passeig marítim dins d'aquesta zona per a protegir el poblatMulet ha qualificat com a inexplicable que justament ara, 47 anys després, es pretenga derrocar el poblat " per això confiem arrancar el dimarts el compromisos de la ministra per a garantir una solució que paralitze la tramitació i busque una solució de consens amb les persones afectades".