Imatge dun arpellot de marjal. -Foto cortesia de Miquel Barberà Un any més la Societat Valenciana d'Ornitologia amb l'ornitòleg Pedro del Baño al capdavant ha coordinat aquest macro cens on han intervingut 14 entitats entre les quals es troba el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El cens ha tingut lloc a tota la Comunitat Valenciana i s'han pogut contar fins a 796 exemplars. 214 en la provÃncia d'Alacant en zones humides com les Salines Santa Pola, la Mata i Torrevella i el Fondo d'Elx-Crevillent. 541 a la provÃncia de València en aiguamolls com les marjals del Moro, de Rafalell i Vistabella, al parc natural de l'Albufera de València, la marjal de Xeresa-Xeraco, la marjal de Pego Oliva, l'assut de Carlet, l'assut de Catadau, la marjal de Navarrés, l'embassament d'Embarcaderos i l'embassament de Bellús. Finalment, a la provÃncia de Castelló s'han contat 41 exemplars en zones humides com el Prat de Cabanes Torreblanca, el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, la marjal de Nules i la marjal d'Almenara. Un any més el parc natural de l'Albufera s'ha convertit en el lloc preferit d'aquestes aus rapinyaires per a passar l'hivern i formar dormidors, ja que s'han pogut contar 443 exemplars, després destaca el Fondo d'Elx-Crevillent amb 195 exemplars i finalment la marjal del Moro amb 34.
L'arpellot de marjal es consolida a la Comunitat Valenciana després de molts anys i abandona la qualificació com a espècie d'en perill d'extinció en el Catà leg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades i es reclassifica com a vulnerable en la revisió del catà leg. L'espècie, segons la Conselleria d'Emergència Climà tica i Transició Ecològica, ha aconseguit un mà xim de 33 parelles al territori valencià durant 2021 i es detecta la nidificació, per primera vegada, en ubicacions d'interior com puguen ser Camporrobles i Villena. Aquesta rapinyaire és bastant comuna com a hivernant a les zones humides de la Comunitat Valenciana com ha demostrat aquest cens, però es va extingir com a nidificant en els anys vuitanta del segle passat. L'any 2000 va tornar a fer niu al parc natural del Prat de Cabanes Torreblanca i des d'aleshores ho fa de manera regular des de l'any 2003. Un procés de recolonització esperançador.
