El teixit associatiu eleva als pressupostos participatius del Consell la reforma del pont de l'Ermita i un servei d'atenció a les persones sordes i sordcegues a través del PROP

La crida realitzada per la regidora de Participació Ciutadana, Miriam Caravaca, a la ciutadania i el teixit associatiu de Vila-real per a presentar propostes a la primera convocatòria de pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana ja ha tingut resposta. A pocs dies perquè el pròxim 30 de maig es tanque el termini de presentació de sol·licituds, dues entitats han presentat sengles peticions perquè la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica incloga en els pressupostos autonòmics de 2022 la reforma del pont de l'Ermita que uneix Vila-real i Almassora així com la creació d'un servei d'atenció a les persones sordes i sordcegues a través de les oficines PROP de la Generalitat.

La primera de les propostes ha sigut elevada per la Federació d'Associacions de Veïns de Vila-real, tal com ha confirmat el mateix president de l'entitat, Joaquín Bartoll, a la regidora de Participació Ciutadana. Aquesta entitat proposa que el Consell assumisca l'execució d'aquest projecte de remodelació del pont, en tractar-se d'una execució que va més enllà de l'àmbit local, perquè afecta dos municipis. L'actuació contemplaria no sols la substitució de les actuals baranes i la millora del ferm sinó també la creació d'un carril bici i una via per als vianants, fomentant així la mobilitat sostenible a l'entorn del paratge del Termet i millorant la connexió entre els termes municipals de Vila-real i Almassora.

D'altra banda, l'Associació de Persones Sordes de Vila-real (Apesovil) també ha informat la regidora Miriam Caravaca de la proposta presentada a aquesta primera convocatòria dels pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana. En el seu cas, el col·lectiu demana "un servei d'acompanyament per a les persones sordes i sordcegues a través de les quatre oficines PROP que pertanyen a les comarques costaneres del nord de la Comunitat, dotant d'aquest servei amb una figura de tècnic superior en la interpretació de la llengua de signes espanyola i guia-intèrpret, amb la finalitat de donar cobertura i suport a aquestes persones que tan oblidades i permetre avançar cap a una societat més inclusiva, igualitària i justa, quedant cobertes totes les necessitats especials que tenen aquestes persones i que estan regulades per la Llei 27/2007, de 23 d'octubre". Des de l'associació recorden que "les barreres de comunicació suposen un aïllament de les persones sordes i sordcegues en pràcticament tots els àmbits de la vida quotidiana (acudir al metge, a les administracions públiques, a l'oficina bancària, etc. o simplement acudir a veure una funció teatral) i que passa desapercebut per a les persones que no estan immerses en aquesta realitat, per la qual cosa se la denomina la discapacitat invisible".

Caravaca s'ha mostrat molt "satisfeta" per la resposta de les entitats ja que considera que tots dos són "projectes molt interessants, que posen el focus en temes que són prioritaris per a aquest equip de govern i que van en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 com són la sostenibilitat, l'accessibilitat i la integració". La regidora ha assegurat que "aquestes iniciatives demostren que tenim una ciutadania preocupada per fer de Vila-real una ciutat més respectuosa amb el medi ambient i sobretot més integradora" i ha incidit en què "els projectes s'ajusten al requisit d'anar més enllà de l'àmbit local".

Cal recordar que els pressupostos participatius de la Generalitat disposen de 125 milions d'euros per a propostes ciutadanes, de les quals el 70% es distribuiran en àrees comarcals i el 30% en projectes d'àmbit autonòmic. L'àrea comarcal que inclou Vila-real és la comarca costanera del nord (Baix Maestrat, Plana Alta i Plana Baixa); zona geogràfica per a la qual s'han reservat 9.348.500 euros.