La presidenta de la DIputació, Marta Barrachina, junt amb els vicepresidents de l ainstitució provincial. -EPDALa Diputació mostra el seu rebuig al fet que el cost total de la nova taxa de residus que imposa el Govern repercutisca en la ciutadania i exigirà una moratòria.
Eixe rebuig es traduïx en la presentació per part del Govern Provincial d'una moció per a ser debatuda en el ple ordinari corresponent al mes d'octubre i que se celebrarà dimarts que ve 22 d'octubre. El text presentat qüestiona el tribut estatal que ha de finançar el servei de recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans, repercutint el cent per cent del cost als veïns. Els ajuntaments que no apliquen esta taxa hauran de fer-ho de manera obligatòria, ja que la nova taxa de residus és un gravamen que l'abril de 2025 es convertirà en una obligació per a tots els ajuntaments.
Per això, a través de la moció, la institució provincial exigirà al Govern d'Espanya que es replantegen mètodes més flexibles de transició i presten ajudes i instruments financers als ajuntaments, aconseguint aixà que el ciutadà no carregue Ãntegrament amb la taxa.
Com ha expressat la presidenta Marta Barrachina, "des de la Diputació defenem els interessos de la ciutadania i, en este cas, el problema del nou tribut afectarà directament els veïns amb pujades desproporcionades".
La dirigent provincial ha subratllat que "són molts els ajuntaments que ja han clamat contra esta nova taxa que pretén incrementar la pressió fiscal sobre la ciutadania, i que en alguns casos fins pot quadruplicar els rebuts que actualment s'estan pagant".
L'any 2008 la Unió Europea va aprovar la Directiva 2008/98 CE, modificada per la 2018/851 coneguda com la Directiva Marc de Residus, que va establir uns objectius per a la reducció, reutilització i reciclatge de residus municipals i que establix diverses recomanacions, entre elles incentius econòmics per a reduir la generació de residus, "i que l'actual Govern d'Espanya ha convertit en una taxa obligatòria, a més de crear un nou impost".
AixÃ, amb la nova llei, esta taxa passa de ser de potestativa a obligatòria, "això vol dir, que els ajuntaments, com s'ha fet fins ara, ja no podran optar a finançar una part, o bé el servei de recollida o bé el tractament de residus amb recursos generals del pressupost municipal", ha indicat el portaveu del Govern Provincial, Héctor Folgado. Fins ara només existia el lÃmit general que establix la llei d'Hisendes Locals, segons la qual, la taxa es cobra en el seu conjunt, no podia recaptar més del que a l'ajuntament li costa prestar el servei corresponent, però si podia recaptar menys, com aixà ho ha fet en nombrosos ajuntaments. Per tant, amb la nova llei, ara canvia el paradigma, ja que els veïns han de pagar Ãntegrament tot el que costa el servei i a més l'impost per abocament, sense que els ajuntaments puguen continuar congelant l'impost i finançant una part de tot, amb recursos generals municipals per a alleujar el pagament d'impostos als ciutadans sent en este cas el rebut dels residus. "Esta llei suposa un atac a l'autonomia de l'administració local, ja que obliga a incrementar la taxa fins i tot en ajuntaments econòmicament sanejats i amb la capacitat financera suficient per a fer front al dèficit que genera este servei", ha afegit Héctor Folgado.
Per tot, a través de la moció presentada la Diputació Provincial de Castelló instarà el Govern d'Espanya a aprovar una moratòria en l'aplicació del que s'establix en l'article 11.3 de la Llei 7/ 2022 de 8 d'abril de residus i sòls contaminats mentre no s'establisquen uns criteris clars que servisquen de guia perquè tots els ajuntaments imposen la taxa. Aixà mateix, exigirà al Govern Central a replantejar o estudiar mètodes més flexibles de transició i d'igual manera prestar ajudes i instruments financers als ajuntaments, perquè el ciutadà no carregue Ãntegrament amb la taxa.
Aixà mateix, la Diputació de Castelló mostrarà el seu rebuig a repercutir el 100% del cost de la recollida de residus en la ciutadania, i instarà el Govern d'Espanya que tinguen en compte les peticions i el posicionament de totes les administracions locals que també s'oposen.
