Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars reben la visita il·lustre de tres rossetes

Les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana han rebut la visita inesperada i sorprenent de tres exemplars de rosseta (Marmaronetta angustirostris), actualment l'ànec més amenaçat d'Europa. 

Les rossetes han estat descansant i alimentant-se al complex de llacunes artificials del Paisatge Protegit, concretament a la llacuna central. La primera observació la va realitzar un ornitòleg holandés que recorria el paratge fluvial amb bicicleta i va veure les aus tranquil·lament nadant en aquesta llacuna des de l'observatori de fusta. Poc després aquest aficionat va compartir l'observació amb altre ornitòleg habitual de la zona, Antonio Engra, i que ràpidament va aconseguir fotografiar les tres rossetes. Aquesta cita extraordinària va ser corroborada poc després pel guarda rural del Consorci riu Millars, Gonzalo Juan. Es tracta d'una visita il·lustre perquè és la primera cita coneguda de l'espècie al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Ni l'Anuari Ornitològic de la Comunitat Valenciana ni el Banc de Dades de Biodiversitat de la Conselleria de Transició Ecològica arrepleguen cap cita de l'espècie al paratge fluvial. La ubicació més pròxima on s'ha pogut constatar la seua presència és a la Marjal d'Almenara. Les tres aus podrien vindre de la marjal dels Moros, ubicada entre les poblacions de Puçol i Sagunt, ja que en els darrers dies hi havia un grup descansant en l'aiguamoll. En aquesta època de l'any les rossetes es troben en període de dispersió, són aus nòmades i és fàcil que les tres rossetes hagen eixit del grup de la Marjal dels Moros.

La idiosincràsia de la rosseta

Es tracta d'un ànec de grandària menuda que llueix un plomatge marró poc cridaner. L'ànec en qüestió passaria bastant desapercebut als aiguamolls mediterranis europeus si no fora perquè es troba en greu perill d'extinció. És una trista qualificació de conservació que deixa a la rosseta a un pas de desaparéixer del continent europeu. Les seues causes conegudes són diverses: mesos persistents de sequera durant la reproducció, la gestió calamitosa de l'aigua en els aiguamolls on viu, l'aparició de botulisme associada a la mala qualitat de l'aigua i la caça indiscriminada. Les rossetes niuen de forma molt localitzada als aiguamolls salobres del sud d'Alacant com són el parc natural del Fondo d'Elx Crevillent, el parc natural de les Salines de Santa Pola, el Fondo d'Amorós o el Clot de Galvany. Als anys noranta del segle passat van arribar a haver-hi entre 200 i 300 parelles de rossetes a Espanya. Actualment, hi ha poc més de 30 parelles a la Comunitat Valenciana (Fondo d'Elx Crevillent) i Andalusia (Doñana), el total de la població europea.