La Xarxa Vives d'Universitats ha presentat aquest matí a la Universitat de Barcelona els resultats de l'informe Via Universitària: accés, condicions d'aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-2025), un estudi de referència en l'àmbit de l'educació superior. Amb la participació de més de 45.000 estudiants de 20 universitats i 1.700 titulacions de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Andorra, l'informe ofereix una radiografia detallada de l'experiència universitària actual: des de les condicions de vida i l'organització dels estudis, fins als hàbits culturals, el benestar emocional i les expectatives professionals. Aquesta quarta edició consolida Via Universitària com una de les enquestes més àmplies i rigoroses del sistema universitari europeu, i posa dades al servei de la reflexió i la formulació de polítiques públiques per a una universitat més justa, inclusiva i connectada amb la realitat de l'estudiantat.
L'informe revela que l'origen social continua sent un factor determinant per accedir i triar estudis universitaris. La classe social alta representa el 63% de l'estudiantat de grau/bàtxelor i el 61% del de màster, xifres que evidencien un sistema universitari encara lluny de la plena equitat. A més, els estudiants de famílies amb menor nivell formatiu es concentren especialment en àrees com ciències socials, humanitats i salut, i pateixen més sovint trajectòries acadèmiques complexes o interrompudes per motius econòmics.
La pressió econòmica, una constant per l'experiència universitària
El finançament dels estudis universitaris recau majoritàriament en les famílies, que cobreixen prop del 50% de les despeses totals. Les beques només representen el 13,9% dels ingressos, i guanya pes el treball durant el curs (22,2%). Pel que fa a l'accés a l'habitatge, els resultats mostren com l'accés a la universitat no comporta una emancipació de la casa parental. Així, 6 de cada 10 estudiants viuen a casa dels progenitors o familiars durant l'etapa formativa universitària. També s'identifica un increment del lloguer compartit respecte d'edicions anteriors (26,4%). Aquestes dades posen en qüestió la capacitat redistributiva del sistema universitari i en reforcen la dependència de l'entorn socioeconòmic, així com les tensions presents en el mercat immobiliari.
Tot i que les dones són majoria en la mostra (63% de l'alumnat), la tria d'estudis continua marcada per estereotips de gènere. Les dones es concentren en àmbits com la salut i l'educació, mentre que els homes predominen en enginyeries i àrees tecnològiques amb millors sortides laborals i llocs de poder. A més, l'anàlisi en termes de bretxa de temps dibuixa una realitat on les dones dediquen més temps a l'estudi i a tasques domèstiques, mentre que els homes disposen de més temps per a aficions i vida social. Aquesta desigualtat en la distribució del temps s'accentuaria amb l'edat, ampliant la sobrecàrrega de responsabilitats per a les dones.
L'estudi també constata la consolidació de la universitat no presencial, amb un 20% de l'estudiantat enquestat que segueix els estudis íntegrament en línia. Aquest model, que tradicionalment acollia estudiants de trajectòries no convencionals, registra ara un augment notable de joves menors de 26 anys. D'aquesta forma, l'ensenyament en línia es consolida com una alternativa real i en creixement, que incorpora dinàmiques pròpies, i vinculada a perfils amb més responsabilitats laborals i familiars.
Una altra de les dades significatives de l'estudi és la baixa participació en la vida universitària: un 80% de l'estudiantat assegura no haver participat mai en cap òrgan ni entitat associativa. A més, un considerable 22,9% afirma sentir-se ignorat per les institucions. En canvi, la pràctica esportiva dels estudiants és alta (71%), però té lloc majoritàriament fora dels campus universitaris.
El benestar emocional és un altre dels principals reptes detectats a l'informe Via Universitària. Un 26% dels estudiants declara haver patit ansietat i augmenten els casos amb diagnòstic mèdic, unes dades que es van incrementar durant l'episodi sociosanitari de la pandèmia. L'informe recomana que les universitats incorporen la salut mental com a prioritat, amb més recursos i estratègies preventives.
L'estudiantat mostra preferència per metodologies actives i participatives, com el treball individual i l'avaluació contínua. Tot i això, es detecta una reducció del temps dedicat a l'estudi autònom, fet que planteja nous reptes per a la qualitat de l'aprenentatge. L'assistència a classe, però, continua sent alta (88,5%), desmentint el rumor social que s'ha incrementat l'absentisme a les aules.
La mobilitat internacional es recupera i supera els nivells prepandèmics: més del 10% dels estudiants han cursat estades de formació o recerca a l'estranger. En paral·lel, els estudis de màster guanyen pes com a via per a la inserció laboral, amb una creixent presència d'estudiantat internacional (26,3%). En aquest sentit, s'ha generalitzat la sensació que una adequada inserció laboral requereix d'una titulació de postgrau.
La finalitat del programa Via Universitària és conèixer el perfil de l'estudiantat universitari, les seues condicions d'estudi, la satisfacció amb la docència i la vinculació amb la universitat. L'estudi de la Xarxa Vives d'Universitats recull dades sobre les trajectòries de l'estudiantat des d'una triple perspectiva: l'equitat en l'accés i vida en els estudis superiors; la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d'un entorn social cada vegada més divers; i la qualitat de les metodologies d'ensenyament i aprenentatge. Així, Via Universitària s'alinea amb els resultats de l'informe internacional Eurostudent, que recull la mateixa informació en l'àmbit europeu.
La quarta edició de Via Universitària està impulsada per les universitats Abat Oliba CEU, Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Barcelona, CEU Cardenal Herrera, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Miguel Hernández d'Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València i Vic - Central de Catalunya. L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) n'assumeix la direcció tècnica. El programa també compta amb el suport de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra (AQUA), de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP) i de la Generalitat de Catalunya.
