El portaveu de Compromís a Aldaia. EPDA Finalment Aldaia no serà
«Ciutat Creativa de la UNESCO». Aquesta frase tan senzilla i directa és la
primera volta que la llegiran d’algun membre de la corporació municipal. Cap
comunicat públic, una única notícia del diari, però ni una sola menció en cap
de les vies de comunicació municipal del nostre ajuntament.
Ara fa uns mesos empreníem
el trajecte d’intentar posicionar el gremi i l’ofici de palmiters i palmiteres
on els pertany: en un reconeixement mundial de la seua tasca patrimonial i
artística. Un fet que va arribar fins a les Corts valencianes, en el si de les
quals va aprovar-se i va transformar-se en una proposta institucional. Van ser
centenars de persones les que van unir-se al projecte i les que el van recolzar
de forma pública per tal de donar-li una espenta mediàtica. Podem dir que es va
generar un ambient d’il·lusió i esperança en què la fita podia esdevenir
històrica. Però, Aldaia va tenir alguna possibilitat de passar el tall de
l’Estat Espanyol i ser la triada entre totes les propostes? La resposta és no!
En la mateixa categoria on hi havia Aldaia, el mateix any s’hi trobava Manises,
municipi que ja havia emprés el procediment per a reconéixer la ceràmica i tota
la indústria generada a través d’ella des de pràcticament les darreries de
l’edat mitjana. Un fet del qual els nostres polítics eren sabedors i que van
bandejar, tal volta de forma inconscient (cosa que diu molt de la classe
política que ens governa) o pot ser que n’hi haguera certa deliberació.
Compromís ja vam preguntar
en una junta de portaveus si al consistori eren coneixedors que competíem amb
un municipi veí que, a més a més, ja havia engegat el procés molt abans que
nosaltres. La resposta era que sí ho sabien però que els nostres competidors no
representaven cap mena de competència, i que havia estat el propi delegat
permanet de la UNESCO, Andrés Perelló, qui havia incitat Aldaia a
presentar-s’hi enguany. No sabem si tot forma part de la malaptesa a què ens
tenen acostumats o si hi ha una part d’interessos polítics; el que sí que sabem
és que l’anhel de tot un poble, de tot un gremi -eixe desig que en una ocasió
va omplir els carrers d’entusiame- ha quedat soterrat per un oceà d’incertesa.
Encara són moltes persones les que pregunten què ha passat amb aquesta
iniciativa. Malauradament, els n’hem de donar la trista notícia. Tanmateix, no
seria més convenient que fora el mateix equip de govern i el nostre alcalde els
que emeteren un comunicat públic? En un poble normal sí; a Aldaia no!
Socialitzar el fracàs
hauria de ser part del tarannà d’un govern progressista, ja que no sempre podem
estar venent notícies de celebracions ni tots els dies és possible abraçar
victòries. Cal també educar en la derrota. Hem d’ensenyar que seran més les
ocasions que perdrem que les que guanyarem i açò no és cap missatge negatiu;
ans al contrari, es tracta d’una veritat colpidora i realista. Així les coses,
volem transmetre al nostre gremi de palmiters i palmiteres que no defallirem i
que continuarem al seu costat batallant pel seu merescut reconeixement.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia