Jaciment/EPDA L'Ajuntament
de Borriana treballa en la sol·licitud de declaració de Bé d'Interès Cultural
del jaciment de Torre d'Onda, un dels més importants de la província de
Castelló, que destaca per la gran riquesa dels materials ceràmics descoberts,
molts dels quals són peces pràcticament completes, així com per la seua
ubicació en la costa.
Es tracta d'un
jaciment iber i romà que s'estendria des de la séquia del Rajolí fins al camí
de la Serratella i des del carrer Girona fins a sobrepassar el carrer Berlús.
El regidor de
Patrimoni, Vicent Granel, ha explicat la necessitat de protegir un jaciment amb
la importància del de Torre d’Onda per a “poder treballar-hi amb total
tranquil·litat i, sobretot, amb perspectiva de futur per a realitzar una
excavació important”.
A causa de la
gran importància d'aquest jaciment, l'Ajuntament, a través del Museu
Arqueològic Municipal, prepara la documentació per a sol·licitar a la
Generalitat Valenciana que el jaciment de Torre d’Onda i el seu entorn immediat
siga considerat Bé d'Interès Cultural (BIC), figura legal que atorga la màxima
protecció des del punt de vista urbanístic i patrimonial.
En
l'actualitat, tota la zona compta amb protecció arqueològica, però aquesta nova
figura legal de BIC permetrà donar la màxima protecció al jaciment, que avui es
troba afectat per múltiples edificacions recents.
Així, dins
dels futurs plans d'actuació es podria comptar amb la possibilitat de dedicar a
zones verdes arqueològiques les escasses parcel·les dedicades actualment al
cultiu, i impedir noves edificacions en aquests espais.
El poblat de Torre d’Onda
El poblat
marítim de Torre d’Onda es coneix des de fa quasi 500 anys gràcies als escrits
dels diversos cronistes, ja que el cita en 1564 Martí de Viciana i en 1611
Gaspar Escolano. Ja a principis del segle passat, diversos historiadors com
Carlos Sarthou, Manuel Peris Fuentes, Tomás Utrilla o Norberto Mesado donen
notícia d'importants troballes en el jaciment.
La zona en què
es troba enclavat és una franja de marjaleria que s'estén paral·lela al cordó
litoral de graves i arena, anomenat el Serradal. Enmig de les marjals formades
pels afloraments de les aigües subterrànies que el Serradal impedia desguassar
a la mar, hi ha encara una zona en què la crosta calcària o pinyó es troba més
superficial, que crea una espècie de plataforma elevada.
Aquest va ser
el lloc on es va assentar un antic poblat iber. Els arrasaments del sòl i els
anivellaments per a la plantació dels tarongers van escampar les restes
arqueològiques, moltes de les quals van ser llançades a la mar o aprofitades
per a la construcció dels marges i de les alqueries.
Des del Museu
Arqueològic de Borriana, Norberto Mesado va realitzar diverses excavacions
entre l'any 1968 i 1993. Amb aquestes dades l'historiador Ferran Arasa va
formular una de les hipòtesis d'interpretació del jaciment amb dues fases o
moments d'ocupació: una d'època romana republicana i una altra romana altoimperial.
A la primera
correspondria un poblat marítim de certa extensió organitzat en dos o tres
carrers paral·leles i amb habitacions de dimensions reduïdes com a embarcador
per a la navegació de cabotatge, i també d'un lloc per a la reparació de
vaixells. Va poder tractar-se, doncs, d'un poblat mariner, punt d'atracció per
a la navegació de cabotatge i reparació de vaixells, i centre comercial per a
la importació de productes itàlics, com ara el vi, i la seua distribució entre
els poblats ibèrics i les incipients viles que anirien estenent-se per la
Plana.
D'aquesta
forma degué formar-se per les necessitats de l'intens trànsit comercial que
caracteritza l'etapa republicana, potser en la segona meitat del segle II, i va
aconseguir el seu auge ja en els inicis del segle I aC. Posteriorment, i a la
vista de la documentació arqueològica, es creu probable l'existència d'una vila
romana de certa importància en aquest lloc.
D'altra banda,
la campanya realitzada a finals de 2007 pel Museu Arqueològic Municipal va
aportar interessants resultats que d'alguna forma renoven i amplien els
coneixements sobre la zona. Així, van aparèixer indicis d'una ocupació més
antiga, potser de l'Edat de Ferro, amb ceràmica a mà o a torn lent en quantitat
molt escassa, cimentacions de dos filades paral·leles de bolos i cudols
possiblement orientades cap a sendes o camins, recobertes per una fina capa de
graveta.
En tots els
casos aquest nivell es troba totalment arrasat i afectat per reguers i fosses
emplenades principalment de material ibèric que bàsicament es compon d'àmfores
i xicotets atuells.
En
l'actualitat, des del Museu Arqueològic es compta amb la col·laboració de
prestigioses entitats dedicades a la investigació arqueològica, com ara la
Universitat Jaume I, la Universitat Politècnica de València o el Servei
d'Investigació Prehistòrica i Arqueològica de la Diputació de Castelló.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia