Imagineu-vos que les partides de Vilella, Aielo i la Compra, o el Mareny de Barraquetes, el Mareny Blau i el Mareny de Vilches estigueren dins del terme municipal de Cullera. O per contra, que les partides del Saladar, del Rabassar o el Mareny de Sant Llorenç foren de Sueca. Com haguera canviat la història de Sueca o de Cullera en cada cas? Mai ho sabrem, però durant vora 30 anys, Sueca i Cullera estigueren disputant-se estes terres. Fins i tot Cullera posava en dubte l'existència del terme municipal de Sueca. La història que tot seguit llegireu, vos sorprendrà.
Efectivament, entre els anys 1579 i 1607, és a dir durant 28 anys, Sueca i Cullera estigueren enfrontades judicialment per disputes territorials relatives als seus térmens municipals. Aixina ens ho conta el nostre croniste Juan B. Granell. Tant Sueca com Cullera presentaren diferents actes, defenent cada part els seus interessos. Hi hagué una primera sentència "regia" al voltant de l'any 1591 la qual Cullera sol·licità que fora anul·lada a través del procediment de "lo benefici restitutionis in integrum" i que aixina ho fon en 1599. No serà fins a l'any 1607 que el rei Felip III, a través de Reial Sentència de data 18 de juny, realitza l'afitament definitiu dels térmens de Sueca i Cullera que coneguem en l'actualitat.
L'afitament entre Sueca i la resta de pobles limítrofs feia temps que es trobava realitzat, com aixina ho justifiquen, entre altres documents, l'assentament del Llibre Registre de les rendes i drets de l'Orde de Montesa en tots els castells, viles i llocs del Regne de Valéncia, encomanat fer l'any 1320, el qual diu: "E lo damunt dit loch de Çuecha partix terme ab Cullera e ab Albufera e ab Sullana e ab Algezira". No obstant, des de la segona mitat del XVI entre la població de Cullera i els seus governants començà a aparéixer un estat d'opinió contrari a la dita partició dels térmens de les dos poblacions, partint de la base que Sueca realment no tenia terme municipal, ja que en realitat era part del terme municipal de Cullera; el qual desembocà en la presentació d'una acta de reclamació al rei sobre la qüestió.
La primera reclamació que fa Cullera a través del seu Procurador Patrimonial diu: "Que en particular lo terme de Cullera aplega fins a la gola y estacada de la albufera e discorre per los termens generals de Valencia ab los quals conffronta segons discorren entre los llochs de Sollana y Sueca y de alli fins a un mollo que esta en la partida de la closa que partix terme ab la vila de Cullera y la vila de Alzira y de alli discorre a un mollo que esta en la partida de fargalos ab lo qual partix terme ab la vila de Cullera y la baronia de Corbera. [...] Que en special cessa esser ver que los llimits de Sueca discorreguen per les parts ex-adverso articulades per que Sueca no te terme algu y axi may lo ha partit ab Cullera." En resum, que des de Sollana fins a Tavernes de la Valldigna, tot era terme de Cullera i Sueca no deixava de ser "unes alcheries o casseries que edifficaren dins lo propi terme de Cullera y axi Sueca es stat y huy es carrer de Cullera y de sa contribucio". Més clar aigua: per a Cullera, Sueca era un carrer!
La reclamació que fa Sueca, és que de les seues "alqueries y terme termenat, fon donat als templaris per los Reys de Arago y Valencia ab la jurisdiccio civil y criminal y presa possesio. [...] Que dites persones diran que lo terme de Sueca per la part que affrontava ab Cullera se dividix per lo riu de Chuquer discorrent fins á la mar per la partida de les Ribes, y del Pont dels sarments al de les posts y de alli al seca dels regants del arrosos y á la partida de les heretes cavallo en mig lo qual cavallo á tempore inmemoriali ha dividit y huy dividix los termens entre Sueca y Cullera y del dit cavallo va la divissio al alter apellat de les figueretes de bon jorn cequia eo escorredor en mig la qual acequia eo escorredor á tempore inmemoriali ha dividit y huy dividix los dits termens de Cullera y Sueca y de dit escorredor seguix la partisio dels termens deves la mar á la albufera y partida del clot travessant per la basa de Merino fins al ullastre eo llastra y de alli pasa per la mallada rasa fins á la mar y estos son los verdaders llimits que dividixen dits termens."
Després de confrontar cada part, quedava clara cada posició: Sueca reclamava com a part del seu terme més enllà del Mareny de Sant Llorenç des de la mar fins a quasi l'assut de la Marquesa. Per la seua banda, Cullera reclama en un primer moment tot el terme de Sueca. A partir de 1599, quan la "Sentencia Regia" confirma que Sueca té efectivament "terme termenat", centra la seua reclamació en el fet que "lo terme indubitat de Cullera inmemorialment ha aplegat fins a la gola de la albufera y fins a la riba de la mar prenent tota la riba de la mar desde la gola de la albufera fins al mollo en lo qual dita vila partix terme ab la vall de alfandech". És a dir, el terme de Cullera arribaria des de l'actual Gola del Mareny fins a la platja de Tavernes de la Valldigna i per l'interior fins al riu Xúquer, les actuals partides del Pla, d'Aielo i de Vilella, les citades com a partides "de Ribes, les Heretes i Juncar".
Després de quasi una dècada de continuada disputa i baralles judicials, actes i al·legacions, inclosos testimonis de gent de Sueca, Cullera, Alzira, Albalat, Sollana, Valéncia, etc. la disputa arribarà a la seua fi quan el rei Felip III emet una Reial Sentència en la qual dictamina que: "Sententiamus et declaramus terminum universitatis de Sueca dividi a termino particulari Cullaria", és a dir, sentencià i declarà que el terme de la universitat de Sueca es dividia del terme particular de Cullera per la part del riu Xúquer en la partida nomenada de les Ribes línia recta pel marge que hi ha a la part de Sueca en la séquia nomenada l'Escorredor de la séquia de Cullera. I pel marge de la séquia nomenada la Regadora fins al camí de Cullera, i que les terres que hi hagueren des del dit camí fins a la Mota nomenada de Sueca es partirien en iguals parts i quedaren dins del terme de Sueca les que estigueren cap a esta vila i dins de la de Cullera les que caigueren dins d'esta; i que des de l'últim camp que pertanyia a Sueca es tirara una línia recta cap a la mar i cent passes abans d'arribar ad ella, es posara una última fita, comissionant per a tal fi al Lloctinent general del Regne de Valéncia i a la seua Real Audiència.
I és aixina com en 1607, la partida coneguda en aquella època com a la Partida de Ribes, es dividí entre Sueca i Cullera, i donà lloc al naiximent de les actuals partides de la Compra (Sueca), el Saladar (el de Sueca i el de Cullera), o el Rabassar (Cullera), i com el Mareny de Barraquetes, Bega de Mar, el Mareny de Vilches i el Mareny Blau, passen a ser part del terme de Sueca sense cap mena de dubte, i el Mareny de Sant Llorenç, de Cullera. I també quedà oficialment delimitada la frontera entre Sueca i Cullera, que perviu actualment. Esta sentència és la que en un futur donarà lloc al naiximent de l'actual Ratlla de Terme, carrer que s'ha erigit en un condomini de Sueca i Cullera. La importància d'esta sentència és cabdal, segons alguns historiadors este és el moment de la total independència de iure de Sueca respecte de Cullera.