Eva I. Zamora Chanzá. /EPDA Després de l’anunci de la possible construcció d’una EDAR al terme municipal d’Alcàsser, instal·lació destinada a salvaguardar la supervivència de l’Albufera, a la localitat s’ha produït un aldarull i s’han llançat, via xarxes socials sobre tot, un bon grapat de faules, falsedats i altres enganyifes sobre este tipus d’instal·lacions i les seues “malèfiques” conseqüències.
Una EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) no es més que això, una FABRICA, que NO causa cap molèstia al veïnat, on es tracta l’aigua residual que produïm els essers vius i es “neteja” per tornar-la a reutilitzar en diferents àmbits. Tot el procés molest es realitza dins d’una edificació confinada i amb totes les mesures correctores necessàries per eliminar olors i sorolls incomodes. NO CREA CAP MOLESTIA. La ciència i la tecnologia ja s’han encarregat de que així siga.
Però SÍ CREA riquesa al seu voltant. Els estudis realitzats entre altres pel Banc Mundial donen com a resultat que cada Euro que s’inverteix en este tipus d’instal·lacions és converteix en 18 € que reverteixen en la zona. I ací es van a invertir 100 milions amb una instal·lació de tecnologia puntera que serà referencia en Europa.
Però SÍ CREA biodiversitat al seu voltant. Fa uns dies tinguérem la sort de visitar l’EDAR de l’Alacantí Nord. Vàrem comprovar de primera ma tot el veïnat que va voler vindre a les magnifiques instal·lacions que allí te l’EPSAR (Entitat Publica de Sanejament d’Aigües Residuals) l’ABSÈNCIA de molèsties i la integració de la mateixa dins del territori. També el renaixement de l’hàbitat animal i vegetal de la zona, el “Riu Sec” com el coneixen allí per la carència d’aigua al mateix, i després de l’aportació d’aigua de l’EDAR a la seua conca este ha reviscolat i llueix com mai.
Però SÍ CREA I+D+i. La recerca sobre les aigües residuals, com reduir costos en la seua depuració i reutilització, com passar de residu a recurs, i com la seua anàlisi ens dona una informació molt valuosa sobre el que esta passant a la societat i com adelantar-nos a determinades situacions. Ho hem pogut comprovar durant la pandèmia i com l’anàlisi d’estes aigües ens permetia saber el comportament de la mateixa.
Tots i totes parlem i proclamem la sostenibilitat i la seua bondat, volem complir i fer complir els ODS 2030, de que REDUIR, RECICLAR i REUTILITZAR es imprescindible per a la cura del nostre territori, però en quan la dificultat o la polèmica apareix per fer-ho realitat, la nostra voluntat de “cuidadors del planeta” desapareix o es torna feble. Ens posem a “mirar el dit que senyala la lluna” quan el que cal mirar es “la lluna” en tot el seu esplendor.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia