Bunker/EPDA Wences Alòs
Valls, alcalde de Moncofa i vicepresident del Pacte Territorial per l'Ocupació
de la Plana Baixa, acompanyant la presidenta, Tania Baños, i l'alcalde
d'Alfondeguilla, Salvador Ventura, han visitat l'actuació de recuperació de
patrimoni bèl·lic realitzada a Moncofa amb la direcció tècnica d’arqueologia a
càrrec d’Arqueocas.
Segons l'alcalde,
“el Pacte Territorial ha posat en valor els recursos oblidats i els ha
convertit en un producte turístic nou i atractiu, recursos que són presents en
tots i cadascun dels municipis que conformen el Pacte”. La presentació
realitzada en el dia de hui correspon a espais amb restes patrimonials
bèl·liques de la Guerra Civil situades a Alfondeguilla, la Llosa i Moncofa, i
està previst que en les pròximes anualitats es continuen realitzant actuacions
en els altres municipis pertanyents al pacte.
Per a l'alcalde
de Moncofa, “la creació d'este producte turístic beneficiarà a tots els
municipis generant ocupació i turisme, i corrobora l'encertada que va ser la
decisió d'introduir Castelló Sud dins del Pacte Territorial durant la passada
legislatura”.
El niu d’Amplets
A l’abril de
1938, les tropes nacionals van iniciar l’Ofensiva sobre València, davant de la
qual l’exèrcit republicà va plantejar una batalla defensiva entorn de la
construcció d’una sèrie de línies o barreres fortificades, sent la més
important i principal la denominada “Línia XYZ
La defensa
republicana es va basar en el plantejament d’un sistema defensiu en profunditat
a partir de diverses línies entre les que es troben estes fortificacions de la
Plana Baixa que formaven part d’una segona línia a rereguarda de la primera
(que aprofitava el barranc del Torrent, a Nules). Esta segona línia, que
travessava els termes de la Vall d’Uixó, Nules i Moncofa, es va denominar la
“Línia del Belcaire”, i la seua missió era la d’aguantar si es perdia la
primera i que l’enemic no arribara a la línia posterior (XYZ).
El niu de
metralladores d’Amplets, que formava part de la línia del Belcaire té unes
dimensions de 6,1 m de longitud per 4,6 m d’ample. Té una entrada que fa colze
per protegir contra els bombardejos i un frontal arrodonit al qual es va
emmotllar posteriorment un canal de reg. Posseïa unes parets de fins a 1 m de
grossor i tres espitlleres per a l’ús d’armes automàtiques. Per a la construcció,
primer es va formar un nucli de formigó amb graves que li conferia el blindatge
i després es va revestir (tant a l’interior com a l’exterior) amb xicotets
blocs prefabricats de ciment i grava. En la postguerra, la coberta va ser
dinamitada.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia