El Ple de Borriana donarà suport a la declaració institucional de la FVMP que exigeix un finançament just

Campanar/EPDA

L'equip de govern municipal de Borriana proposarà al Ple de demà dijous 4 de novembre per al debat i aprovació, una declaració institucional per un finançament just per a la Comunitat Valenciana que establisca un nou model de repartiment entre autonomies, ajustades al seu pes poblacional, que acabe i reconega el dèficit acumulat i establisca mecanismes de compensació.

Així, sol·licitarà que Borriana sume la seua veu a la declaració institucional aprovada per unanimitat dels grups polítics que integren la FVMP, i confirme de forma majoritària la petició presentada de forma conjunta pels grups municipals del PSOE, Compromís i Partit Popular.

En la moció, es reclama una reforma immediata del sistema de finançament i l'habilitació de mesures transitòries mentre es tramita, per a establir un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes els autonomies.

La declaració institucional convida a més a assistir a les manifestacions convocades el 20 de novembre per la plataforma ‘per un finançament just’ a Alacant, València i Castelló, a partir dels 18 hores, amb el lema Un poble unit per un finançament just.

En la declaració institucional s'assenyala que la Comunitat Valenciana continua sent la pitjor finançada. Són diferents informes, els que avalen aquest fet. L'últim dels quals, el de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), de l'agost passat, en què es detalla que el finançament de la Comunitat és un 10% inferior a la mitjana del conjunt de comunitats de règim comú.

Dèficit anual de 1.325 milions

Segons explica el text de la declaració, cas que es corregira l’infrafinançament, derivat d'un sistema que continua vigent malgrat estar caducat des de 2014, la Comunitat Valenciana rebria uns ingressos addicionals de 1.325 milions d'euros anuals.

Sens dubte, evidencia que l'acord a les previsions d'enguany, cada habitant de la Comunitat Valenciana rebrà 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que l'autonomia millor finançada. Això suposa un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. Diferències que, segons els signants, “són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, a pesar de gastar menys que la mitjana dels comunitats”.

Per això, expliquen, aquesta és una situació insòlita, “la nostra renda per càpita és de 12 punts inferior a la mitjana i, no obstant això, som una autonomia que, fins i tot sent pobra, aporta al conjunt de l'Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana".

En la iniciativa es reconeix el treball desenvolupat des de la Plataforma per un finançament just, que juntament amb l'esforç de les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials que la integren, ha suposat que la reforma del sistema de finançament aparega ja en l'agenda del Govern, però reconeix alhora que continua sent necessari seguir reivindicant, “més units que mai, la necessitat d'aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra Constitució”.

Demandes

Bàsicament, la declaració reclama una reforma immediata del sistema de finançament i l'habilitació de mesures transitòries mentre es tramita, que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes els autonomies, possibilitant als valencianes i valencians tindre uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies.

També exigeix unes inversions ajustades al pes poblacional, com enguany, i sol·licitar que aquestes inversions s'executen realment. Igualment, que el repartiment de les inversions i l'execució atinga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, compensant en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i que dedique una quantitat de recursos ajustada al pes poblacional.

A més, sol·licita el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, la qual cosa ha generat un deute insostenible que ja ha sigut reconegut. Per això es necessita l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.