Les cames de Laia. EPDA
Esta setmana estic una miqueta marejada.
Encenc la televisió i es parla de Catalunya. Estàs en l’oficina i tots saben
dels catalans i les catalanes. Però el pitjor és que quedes amb els amics i també apareix eixe bonic
territori. Dissabte passat Pepe es va posar molt cabut. Estiguérem a Algímia
sopant. No vol més que la policia entre en la Generalitat i que empresonen a
Torra. Crec que estem intoxicats pel tema i sobretot que ningú sap assumir el
paper que li toca. A mi m’agraden els catalans però no puc oblidar que soc i
vull ser espanyola. Així que porte un cacau mental prou gran. Potser se
m’ajuntat amb la vinguda del fred. Jo ja m’he posat el meu abric. Em permet
anar escoltada i alhora no gelar-me.
La veritat, com vos he dit, és que estem tots
i totes massa alterats. Em contaven que a Algímia l’oposició socialista es va
enfadar l’altre dia amb l’alcalde. No sé si tenen raó però es veu que no acaben
d’assumir que no guanyaren les eleccions. Mireu també el que van fer eixos xiquets
bufats en el Port de Sagunt. No sols trencaren espills sinó que ho gravaren. I
si fora poc ara condemnen definitivament al regidor Moreno per insults al
regidor Crispín.
Per tots eixos motius, i molts més, intente
eixir de casa. El cap de setmana estiguérem en la Fira de Tapes de Benifairó i,
si no passa res, diumenge estarem en la fira de Benavites. Allí sempre trobes
amigues que no veus normalment. Al meu xic també li agrada. És un bon motiu per
a tornar a casa ben menjats i disfrutar els dos junts. Últimament no tenim
massa temps per a pensar en nosaltres i em toca utilitzar més els meus invents.
No està mal fer-ho a voltes. No obstant, espere que, quan tot es normalitze i
ens casem, no perdem mai l’espurna que provoca el sexe.
Estos dies sentim per tot arreu com es parla
de difunts. Franco canvia de cementeri. Espere que continue lluny de nosaltres.
Les cendres de Camilo Sexto viatgen a Alcoi i els carrers i les botigues
s’omplin de disfresses relacionades amb les ànimes. Tot això està molt bé però
espere que entre tots i totes acabem rebutjant les disfresses que convertixen
les dones en un objecte sexual. Després ens queixem que la violència de gènere
no acaba però, si no acabem amb disfresses tan masclistes no farem res.
Per a mi les festes més importants del mes
són la dels empresaris, les de les bandes i la dels premis del PDA. La veritat
és que cada dia admire més a Cristina Plumed. Eixa xica cada vegada està més
guapa. És una gran guerrera. He vist les fotos de la gala plena d’autoritats i
me n’alegre. Diumenge és la gala de les bandes. Donen diversos premis i
m’agrada que reconeguen a Anun, la periodista de Quart. També és una lluitadora.
La setmana que ve és el dia gran del nostre periòdic. Confie, esta vegada sí,
estar present. No sabeu com m’alegre que este projecte de Pere es consolide
tant. El cap de setmana vull comprar-me un bon modelet per a l’ocasió.
Vos he de deixar. No he contat
quasi res de la boda però tranquil·les que tot va bé. Tenim el restaurant i
quasi hem tancat la reserva del viatge. Tots els dies ens toca fer alguna
gestió. No tinc ni temps per a escriure poemes eròtics però no passa res. Em
dutxe i m'abrigue. No vull fer tard al treball. Besets.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia