La biblioteca Tamarit d'Oliva posa a disposició del públic el fons bibliogràfic d'Alfons Verdeguer

La Biblioteca Tamarit posa a disposició del públic, per a consulta en sala, el fons bibliogràfic de l’advocat i escriptor Alfons Verdeguer.

El 2 de febrer de 2023 es va signar l’acta de donació de la col·lecció bibliogràfica pertanyent a la biblioteca privada d’Alfons Verdeguer al Servei de biblioteques d’Oliva.

Ara, després de la catalogació, del seu processament tècnic i la inclusió al catàleg col·lectiu de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, pot ser consultada a la biblioteca Tamarit per a la lectura, estudi o investigació, prèvia petició.

Aquesta donació va estar possible gràcies a la intermediació de Vicent Puig i Antonio Arlandis, membres de la família Puig d’Oliva, amb la qual, Alfons Verdeguer mantenia una estreta amistat i amb la col·laboració de Francesc Devesa. 

La col·lecció consta de 208 títols inserits en 198 volums.

La majoria dels llibres estan escrits en valencià/català i publicats en un període que va des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada dels 80 del segle XX. 

Hi ha dues col·leccions quasi completes: 

-Col·lecció l’Espiga de l’Editorial Torre (València). Reuneix la majoria d’autors que publicaven en valencià des dels anys quaranta en prosa o en vers. Hi són, entre molts altres, Xavier Casp i Miquel Adlert (fundadors de l’editorial), Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Maria Beneyto, Joan Valls, Salvador Verdeguer (pare d’Alfons), Manuel Sanchis Guarner o Enric Soler i Godes.

-Col·lecció Lletres de l’editorial Alberti (Barcelona). És una sèrie de narrativa que comença l’any 1953 editada per Joan Grasses i segueix amb Alberti (1954-62), publicant un total de 68 títols d’autors autòctons com Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Pere Calders, etc.

Cal destacar també els 20 llibres de l’editorial Barcino on es troben exemplars tan valuosos com els 10 títols de les Converses filològiques de Pompeu Fabra, junt amb altres autors com Frederic  Mistral (1929), A. Rovira i Virgili (1932), Artur Perucho (1933) o  Francesc Almela i Vives (1936).  

Finalment, hi trobem 59 títols de diferents editorials de tota l’àrea lingüística, destacant un bon grapat d’obres de Xavier Casp i Miquel Adlert. Hi ha des de temes lingüístics  de Lluís Fullana i Mira (1926), Carles Salvador (1934) o Sanchis Guarner (1961) a obres de literatura com Canigó de Jacint Verdaguer o la Col·lecció Els autors de l’ocell de paper.

Cal assenyalar que uns 35 llibres contenen dedicatòries a Alfons Verdeguer per part de diferents autors com Xavier Casp, Miquel Adlert, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Maria Beneyto, Enric Valor, Francesc Codonyer, Emili  Beüt o Rafael Villar.     

També formen part de la col·lecció alguns títols de revistes com: 

Valencia Atracción, promoguda per la Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo..

Revista Murta. Editada per Paraval, dirigida per Carles Sentí i de la que Xavier Casp fou el director cultural i principal ideòleg. La publicació representa la fracció anticatalanista del valencianisme, escindit a partir dels anys setanta i molt actiu durant la transició democràtica.    

Com a conclusió, podem dir que el fons bibliogràfic de la família d’Alfons Verdeguer té un interés considerable en conjunt. Conté una fracció important de la literatura de la postguerra en valencià, així com una mostra singular de la narrativa i altres gèneres publicats a Barcelona i Mallorca en la nostra llengua. Els llibres i les revistes representen un fons valuós per a lectors curiosos i investigadors que pot ajudar a entendre la creació literària agrupada al voltant de l’editorial Torre dels anys quaranta i cinquanta, així com la divisió del valencianisme a partir dels anys setanta.