En estos temps, la recuperació de la memòria històrica té més sentit que mai. Estem mirant com, en els conflictes bèl·lics mundials, els més forts intenten que s’oblide l’empremta dels perdedors. Qualsevol estratègia, per sanguinària que siga, és bona per oblidar les cultures. Eixa és la raó per la qual, ara que vivim en un estat democràtic, estem obligats i obligades a recuperar col·lectius. Des d’este punt de vista, cal entendre que encara ens queden persones a retrobar després de la Guerra d’Espanya. Cal obrir fosses i cementeris per a superar tragèdies.
Però, no sols cal incidir en la recuperació de la memòria històrica més contemporània, també en aquella que resulta llunyana. El pas del temps no ha d’aconseguir que oblidem, per exemple, el gran drama del segle xvii: l’expulsió de les persones morisques dels regnes d’Espanya. Una tragèdia que vingué precedida de vexacions extremes de la dignitat humana. Hi ha diversos casos de la cruel persecució contra el col·lectiu. L’altre dia me’n recordava un l’investigador Santiago Mateu. Es tractava de l’assalt a Alfara, Torres i Algímia per part dels jurats de Morvedre amb la seua bandera el 1517 amb 400 persones. Hi van morir 23 persones d’Alfara. Exemple com eixe van existir molts a la comarca. Podem pensar que aquells segles són llunyans i que no hi ha res a fer. Tanmateix encara, per poc coneguda que siga, tenim documentació de la història d’eixe col·lectiu. Hi ha escrits amagats que es podrien traure a la llum, no sols per a especialistes sinó per a la societat. Hem de pensar que som hereus d’aquella gent. No podem tornar arrere però sí recuperar el temps emboirat. Per exemple, denominacions de vies públiques, podrien reservar-se per a alguns dels seus noms conservats en padrons i expedients. Els vestigis dels seus espais públics podrien assenyalar-se i indicar on tingueren les mesquites o altres edificis. En definitiva, tenim oportunitats per a recuperar un passat que es va desitjar esborrar en segles passats. Pensem-ho. Podem encara retrobar la memòria dels moriscos i morisques. Ells i elles també són part del Camp de Morvedre.