Estic una miqueta afectada. A primera hora del matí, estava fent una gestió pel Port i he vist una ambulància per l’avinguda del Mediterrani. He parat i he vist a Paqui. També estava allí per casualitat. Li havien contat que una dona 70 anys es trobava sola i havia patit un atac al cor. Sols la podien traure per allí. Era un pis huit. Es veu que estava prou mal. De seguida, he pensat amb ma mare i li he telefonat. L’altre dia tingué un baixó i es troba dèbil. Sort que la xica que la cuida em va dir que es troba bé.
Pensava que hui obriria la columna dient que per fi les dones formen part de la confraria de la Sang. Pensava que sols les persones més velles s’atrevirien a dir que no. És de veres que em vaig trobar a Maria Dolores en el forn del Camí Ral. Em va pillar de matí fent unes gestions per aquella zona. No sé com va eixir la conversa. Ella em va dir que no entenia que es plantejaren favades com eixes. La tradició, deia, no es podia trencar. Segons em va dir, les dones tenen dret a tindre una confraria però no a adulterar el costum de tota la vida,. No podia creure el que em deia perquè és prou avançada però es veu que per a eixe tema no. Pitjor era el que pensava Aurelia. Anaven juntes. Em contava que en la seua família ningú votaria. Ara que ha passat una setmana de la conversa, ho entenc tot. La gent ha passat de votar. Els qui més s’han preocupat a fer-ho són els qui no volen que les dones hi entren. Em sap molt greu tot açò. Si fora alcaldessa, ho tindria clar. Els llevava les subvencions per discriminar la dona. Però com no ho soc continuaré anant als actes i pujaré al calvari. Enguany em fa il·lusió, després de tant de temps. També vull anar a la representació de la passió. Espere que faça bon oratge.
Estos dies no ha vingut massa Gonzalo. Dissabte a la nit es va quedar. No férem res en especial. L’oratge no acompanyava. Així i tot, ens divertírem al llit. Vos he de dir que no tenia massa ganes però com que no sé dir que no, em vaig dedicar a disfrutar del moment. Sap fer-ho tant bé que no puc negar-me. De matí, vam anar Fina i jo a Estivella. Feien una festeta per a ajudar a Ucraïna i comprar un entrepà. Nosaltres no l’haviem reservat però férem un donatiu. La veritat és que hi havia prou de gent. No sé quan acabaren però pense que traurien prou diners.
Després dinàrem en el centre comercial. Hi ha un restaurant que ens agrada. Fina necessitava xarrar amb mi. Es troba una miqueta deprimida. Pense que el fet que últimament hàgem quedat poc l’ha afectat. Ara es trobava millor i amb ganes de xarrar.
No sé vosaltres però ja estic pensant en Pasqua. Crec que ens quedarem per ací. Necessite estar amb els amics i les amigues per la muntanya. Em fa molta il·lusió. Espere que es puga prendre el sol. M’he comprat uns pantalons curtets. Vull estrenar-los. També tinc una camiseta sense mànegues i escotada. Confie que ho passem bé perquè ja toca.
Vos he de deixar. Hui m’he de llavar el cabell i dutxar-me. Tinc ganes d’estrenar una faldeta de color cru. Em combina amb la brusa que m’he comprat. Ja vos diré com queda. Besets i disfruteu de la Pasqua.