Al costat del repàs a l'última fornada cinematogràfica feta en el mediterrani en la seua Secció Oficial, la secció informativa i els cicles homenatges, Mostra de València-Cinema del Mediterrani s'endinsa en la zona negra del gènere policial amb el cicle 'Polar: sèrie negra a la francesa'. "La retrospectiva ofereix una oportunitat única per a comprovar com ha evolucionat el cinema negre francès des dels anys cinquanta fins a l'actualitat, a través del treball de directors com Becker, Truffaut, Melville, Tavernier, Chabrol, Audiard o Richet", assenyala Eduardo Guillot, director de programació del festival.
I és que el cinema negre és un invent francés. En 1946, la crítica francesa va conèixer les pel·lícules nord-americanes que no havia pogut veure durant la Segona Guerra Mundial, i va encunyar el terme film noir per a referir-se al to pessimista i fosc, que les impregnava. Però abans d'aquest tret d'eixida, els francesos ja havien dibuixat un rastre sòlid i millorat del gènere negre en la gran pantalla. En realitat, el film noir és un clar exemple de l'apropiació cultural a la qual ha donat lloc la cinefilia mundial.
Des de la postguerra, el policial francès va beure del cinema negre nord-americà. Els policials dels '40 i començaments dels '50 són més violents; l'acció es trasllada dels barris marginals al glamouros París. Però el film noir francès desenvoluparà també trets propis. Les fronteres entre bons i dolents es difuminen i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.
El cicle 'Polar: sèrie negra a la francesa' de la 33 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani ofereix un recorregut pels moments més representatius del "polar", un subgènere dins del policial francès més proper al policial negre americà que al clàssic estil anglés, que inclou grans clàssics i altres derivacions del gènere fins a l'actualitat.
En aquest cicle es podrà veure 'Rififi' de Jules Dassin; 'Pierrot le Fou' de Jean-Luc Godard; 'Sèrie negra' d'Alain Corneau o 'Deixeu que els cadàvers es bronzegen' de Hélène Catet i Bruno Forzani; entre les disset pel·lícules programes que ho componen. Un recorregut extens, clàssic i modern, pel millor del gènere amb els següents títols:
- No toquéis la pasta (Touchez pas au grisbi, Jacques Becker, 1954)
- Rififi (Du rififi chez les hommes, Jules Dassin, 1955)
- Ascensor para el cadalso (Ascenseur pour l'échafaud, Louis Malle, 1958)
- Tirad sobre el pianista (Tirez sur le pianiste, François Truffaut, 1960)
- La evasión (Jacques Beckel, 1960)
- Pierrot le Fou (Jean-Luc Godard, 1965)
- El silencio de un hombre (Le samouraï, Jean-Pierre Melville, 1967)
- Serie negra (Série noire, Alain Corneau, 1979)
- Coup de Torchon (Bertrand Tavernier, 1981)
- La luna en el arroyo (Jean - Jacques Beineix, 1983)
- La ceremonia (La cérémonie, Claude Chabrol, 1995)
- Lee mis labios (Sur mes lèvres, Jacques Audiard, 2001)
- Plaga final (Pars vite et reviens tard, Régis Wargnier, 2007)
- Mesrine 1 (L'instinct de mort, Jean-François Richet, 2008)
- Mesrine 2 (L'ennemi public n°1, Jean-François Richet, 2008)
- Dejad que los cadáveres se bronceen (Laissez bronzer les cadavres!, Hélène Catet, Bruno Forzani, 2017)