Ricard Barberá. EPDA On està el meu tren?, no té res a veure amb les làmines de còmic d’en Wally, aquell personatge divertit de samarreta i barret a ratlles roges i blanques. Parlem de la campanya de Compromís, censurada per ADIF i RENFE, per visibilitzar la falta d’inversions del Ministeri de Transport en Rodalia i exigir un nou model ferroviari, així com denunciar la baixa qualitat del servei amb cancel·lacions i retards reiterats dels combois.
L’infrafinançament sistemàtic al que ens sotmeten PSOE i PP quan governen des de Madrid als valencians i valencianes continua sent un greu problema. Això i l’incompliment de les inversions pressupostades com ha denunciat reiteradament Joan Baldoví, «la inversió efectiva en l’última dècada ha sigut de 300.000€, dels 3.400 milions d’euros pressupostats, sols un cèntim per usuari en els últims 10 anys».
Cinc anys després de «declaració de Xirivella», que aconseguí unir els alcaldes i alcaldesses de les localitats afectades per les deficiències de la línia de Rodalia C3 estem pitjor. Ara, però, amb un govern del PSOE a Madrid al Sr. Montaner sembla no preocupar-li tant. Per això, des de Compromís no hem tingut més remei que recordar-li-ho reiteradament portant la reivindicació a totes les administracions, des de l’Ajuntament a les Corts Valencianes, el Congrés i el Senat.
El tren és una peça més de la deficient mobilitat entre els nostres pobles que a l’igual que la reivindicada passarel·la segregada per a ciclistes i vianants en l’accés des de Xirivella a València i el Barri de la Llum, depèn del Ministeri de Foment.
A nivell autonòmic necessitem que l’Autoritat del Transport Metropolità de València arranque definitivament i finalitze tots els processos de licitacions de les línies d’autobús perquè puguen implantar-se les millores previstes i tan necessàries.
Finalment, si parlem de Xirivella, la mobilitat i accessibilitat de proximitat, per exemple, la de baixar a comprar el pa al forn, una cremallera a la merceria o caminar fins al col·legi de matí, necessita d’un impuls decidit per part del govern municipal. Tenim un bon pla de mobilitat aprovat, falta un pla integral d’accessibilitat que permeta prioritzar i ordenar les intervencions.
Centrant-nos en accessibilitat i mobilitat sostenible, estarem implementat polítiques amb perspectiva de gènere, perquè són justament les dones les que més utilitzen el transport públic i les que més xicotets desplaçaments dins de l’àmbit urbà acumulen al llarg del dia, a més, clar està, de construir una ciutat més amable.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia