Quico Fernández. / EPDA No és un desig, és una obligació, no podem deixar-nos arrossegar pel desànim que està calant en moltes persones, contagiant multitud de famílies i frenant el conjunt de la societat. És clar que ho podem comprendre si veiem que estem arribant al final de l’any amb un augment de la incidència de la pandèmia superior a la de l’any anterior, a pesar que el 90% de la població està vacunada. Pensàvem que la crisi sanitària havia arribat a la seua fi i que tot el cicle de restriccions havia passat a la història. Però la realitat sembla que ens va a aigualir de nou les festes.
La història precisament hauria de ser la mestra per tal d’analitzar i relativitzar la situació que estem vivint. No sols es tracta de comparar les conseqüències de la covid amb les d’altres pandèmies dels temps passats. Ni d’analitzar l’evolució de l’esperança de vida dels humans al llarg de segles i mil.lenis. Tots sabem que vivim molt més i millor que els nostres avantpassats, fins i tot els més recents en la nostra genealogia. Les condicions laborals, la higiene, l’alimentació o la medicina, amb les vacunes en un lloc destacat, han permés que la present generació de sàpiens cresca fins a límits insospitats. Sens dubte, no podem obviar les diferències regionals ni econòmiques, però en termes generals podríem dir, si no som massa nostàlgics, que qualsevol temps passat va ser pitjor.
No es tracta, no obstant, de caure en un estat d’optimisme complaent, sinó més bé de no deixar-nos portar pel pessimisme paralitzant ni per la resignació conformista. Les crisis, del tipus que siguen, s’han d’afrontar amb allò que diríem una actitud proactiva. Esta setmana, després de molts anys he tornat a fer un dictat a classe -- estan passats de moda, diuen -- per corregir algunes qüestions ortogràfiques, i al marge dels objectius purament pràctics, els meus alumnes i jo mateix hem reflexionat sobre la manera d’afrontar els problemes. Més o menys el text venia a dir que hem d’evitar allò que és evitable. Jo he aprofitat per recordar les mesures anticovid, sobretot la de la ventilació creuada, perquè fa fred i els estudiants protesten perquè les finestres estan obertes. Només podem evitar allò que està en les nostres mans, i això ja és molt, moltíssim, si ho apliquem en tots els àmbits de la vida. Queixar-se no servix de res, especialment quan no hem fet tot allò que podríem fer per evitar el motiu de les nostres lamentacions.
I el que val per a l’escola val per a tots els àmbits de la vida social i per suposat per a la cosa pública. En una ciutat com la nostra, si repassem l’hemeroteca, la llista de frustracions i queixes és bastant llarga, començant per aquell projecte de siderúrgia integral que va acabar en un dramàtic tancament i una posterior reconversió, fins a la hipotètica instal.lació d’una factoria de la prestigiosa BMW, passant per altres inversions de major o menor dimensió. Les oportunitats no són números de la loteria de Nadal, no depenen de la sort; les oportunitats es treballen amb molta antelació, i quan arriba el moment, si s’han previst, no passen de llarg.
Arriben les festes de Nadal, queden a penes uns dies per despedir l’any i és moment de reunions familiars i d’amistat, però cal que evitem tot allò que és evitable per preservar la nostra salut. I esperem que el pròxim any les oportunitats ens troben preparats, que no hi haja cap excusa per passar de llarg. Com als poetes la inspiració els ha de sorprendre escrivint, als que ens dediquem a la gestió pública, les inversions ens han d’agafar treballant i amb els deures fets. Hem d’evitar confiar en la sort, si no volem que la sort ens gire la mirada.
Bones festes i bon any, i que la sort ens acompanye, si més no, els dies de sorteig.
Comparte la noticia