Sis directores optaran a la Palmera d'Or de la Mostra de València

'Klondike', una coproducció entre Turquia y Ucraïna, posarà la guerra en primer terme de la competició de la 37a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 20 al 30 d'octubre. Ambientada en 2014, quan va arrancar el conflicte que ara centra tots els informatius, la mirada de la directora Maryna Er Gorbach es fixa en una família ucraïnesa que viu a la frontera entre Rússia i Ucraïna durant l'inici de la guerra i que es nega a abandonar sa casa fins i tot quan el poble és capturat per les forces armades. Després de ser premiada a Sundance, Berlín i Sarajevo, farà l'estrena espanyola durant el festival, com totes les cintes seleccionades.

La resta de pel·lícules que es donen a conéixer en este avanç de la Secció Oficial tenen en comú que són els primers treballs de les seues directores i que venen avalats per grans festivals. Este és el cas de la cinta francesa 'Les pires'/ 'The Worst Ones', el debut en el llargmetratge de les directores de càsting franceses Lise Akoka i Romane Gueret, que va obtindre el màxim guardó en la secció Un Certain Regard del passat Festival de Cannes; també la tunisiana 'Entre las higueras', d'Erige Sehiri, va participar en la Quinzena de Realitzadors, i ha sigut emparentada per la crítica, per temàtica i to, amb 'Alcarràs', de Carla Simón. Per Venècia va passar 'Vera Dreams of the Sea', de Kaltrina Krasniqi, que lidera la nova onada de directores kosovars que reflectixen la delicada situació de la dona en aquella societat. I, per a completar aquest avanç, 'Moja Vesna', òpera prima de l'eslovena Sara Kern, rodada a Austràlia, i que va ser seleccionada pel programa Generation Kplus de la Berlinale.

Segons ha destacat Gloria Tello, presidenta de Mostra de València, "Els continguts que anem coneixent de la pròxima edició del festival confirmen l'aposta, no sols per la diversitat, sinó també per creadors i creadores compromesos amb el seu temps". "Esta primera tanda de pel·lícules de la Secció Oficial, que ve avalada per importants premis internacionals, posa de manifest la capacitat del cine mediterrani per a explorar històries universals des de molt diferents angles, però sempre amb una característica comuna: el seu alt nivell de qualitat cinematogràfica", assegura Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra.

Estos cinc títols se sumen a la ja anunciada pel·lícula inaugural, 'El que sabem', del valencià Jordi Núñez, que també competirà pel màxim guardó. Tots ells, juntament amb altres punts que s'anunciaran pròximament aspiren als guardons que atorgarà el jurat internacional, així com a premis econòmics per a facilitar la seua estrena: la Palmera d'Or està dotada amb 30.000 euros i 15.000 més per a la seua distribuïdora a Espanya, i la Palmera de Plata-Premi Especial del Jurat, amb 20.000.

La Mostra va donar a conéixer la setmana passada alguns dels títols de la Secció Informativa, en la qual competiran pel Premi del Públic directors consagrats com ara Danis Tanovic, Gabriele Salvatores i Tony Gatlif, i altres realitzadores emergents, com són la kurda Özlem Yaşar i l'egípcia Nadine Khan. A més, hi haurà també un cicle dedicat al millor cine grec del segle XX, en el qual es projectarà una selecció de 40 cintes, moltes d'elles inèdites a Espanya.

La 37a edició del festival, que tindrà lloc del 20 al 30 d'octubre, compta amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

'KLONDIKE', DE MARYNA ER GORBACH 

Les circumstàncies l'han convertida en una de les pel·lícules més demandades pels festivals al reflectir el que poden estar vivint moltes famílies ucraïneses en estos moments. La crítica ha destacat, a més de l'aportació que suposa reflectir els primers moments de l'anomenada Guerra del Dombás, la seua ambició formal i poètica, la seua atmosfera esquinçadora, però també l'humor negre amb què el guió afronta una de les millors dramatitzacions d'este moment crucial de la història recent.

Com a 'Alcarràs', la seua directora explota la naturalitat del càsting, majoritàriament femení, en un entorn agrícola, esta vegada a Tunísia. La càmera a penes ix de les figueres davall de les quals treballen Melek i les seues amigues durant l'estiu sense moltes aspiracions d'un altre futur en una societat amb gran opressió patriarcal. Sota la mirada de les obreres de més edat i dels joves treballadors, les xiques es descobrixen i es projecten, en el llindar d'una vida adulta a la qual encara no tenen accés.

'LES PIRES' / 'THE WORST ONES', DE LISE AKOKA Y ROMANE GUERET

Els directors de càsting solen ser invisibles per a l'espectador, però resulten fonamentals per al rodatge de les pel·lícules. Ells són els primers que associen a cada personatge amb un actor concret. Lise Akoka i Romane Gueret, a més de directores de càsting, eren instructores infantils. Ja van bolcar la seua experiència a buscar a joves per a pel·lícules en el curt 'Chasse Royale' i ara amb este llarg abunden en què ocorre durant este tipus de rodatges: al poble de Boulogne-Sur-Mer, al nord de França, s'organitza un càsting per a l'enregistrament d'una pel·lícula. Quan finalitza el procés de selecció, els veïns es pregunten per què han sigut triats "els pitjors" adolescents del barri.

 

A més de fer el seu debut en la secció Orizzonti de Venècia, esta òpera prima va aconseguir el premi Ingmar Bergman en el Festival de Göteborg i el Gran Premi del Festival de Tòquio. Krasniqi, la seua directora, convençuda que hem inventat tradicions per perpetuar un ordre discriminatori, ens descobrix com la vida d'una dona de mitjana edat que treballa com a intèrpret de llengua de signes fa un tomb quan el seu marit se suïcida. És llavors quan ha d'afrontar la realitat del seu entorn social. Destaca la interpretació de Teuta Ajdini-Jegeni, que dona vida a una protagonista compassiva i sensible, però amb un alt sentit de la justícia.

Es tracta d'un punxant retrat del dol vist des de la perspectiva d'una xiqueta de deu anys, interpretada per la impressionant Loti Kovačič, a la qual la càmera adora, i el personatge de la qual prefereix centrar-se en l'embaràs de la seua germana, de 20 anys, abans que mirar d'enfront de l'absència de la seua mare. El paisatge humà de la pel·lícula, rodada a Austràlia, li retorna altres models de famílies, molt diferent del qual té a casa, una llòbrega llar d'una família d'immigrants eslovens.