Vila Elisa reobri les seues portes amb l'exposició 'De Picasso a Barceló'

Exposició/EPDA

Benicàssim reobri aquest dissabte 27 de març la sala d'exposicions de Villa Elisa amb la mostra ‘Obra gráfica y múltiples contemporáneos. De Picasso a Barceló’.

Comissariada des de la signatura d'Art Contemporani GACMA, l'exposició està composta per 30 obres d'un total de 20 artistes capitals i revela l'evolució de l'obra gràfica i proposa una reflexió sobre la relació entre l'artista i la tecnologia. Noms propis de la plàstica del segle XX com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Miró, Tàpies, Antonio Saura, Eduardo Chillida, Canogar, Arroyo, el Equipo Realidad, Gordillo, Miquel Barceló sense oblidar autors internacionals com Andy Warhol o Chagall, entre altres. La inauguració està prevista per a aquest dissabte 27 de març a les 12.00 hores i comptarà amb l'assistència d'autoritats municipals així com el director de GACMA, Cecilio Rodríguez. A partir de llavors, l'exposició podrà visitar-se fins al pròxim 30 de maig de 2021 en horari de dijous a diumenge de 17.00 a 20.00 hores i com explica el regidor de Cultura, Javier Alonso, “tornem a reactivar aquest espai cultural en el nostre emblemàtic palauet municipal i amb totes les mesures de seguretat sanitària perquè la cultura segura no pare”.

Javier Alonso ha visitat les tasques de muntatge al costat de l'alcaldessa, Susana Marqués, qui es congratula perquè “aquesta exposició agafi el testimoni de la mostra ‘Picasso. El Taller de la Californie’ que van albergar aquests murs durant el passat estiu i amb la qual comencem una marxa per convertir aquesta sala d'exposicions en un referent cultural no sols per a Benicàssim, sinó per a tota la província”.

El recorregut expositiu posseeix un marcat caràcter didàctic i ha sigut dissenyat en blocs temàtics que arranquen amb els orígens de l'art contemporani a Espanya, recorre els llenguatges més abstractes, l'escultura contemporània, el Pop Art, la serigrafia i fins i tot aconsegueix una visió poètica de l'art espanyol dels anys huitanta i noranta. I és que el recorregut expositiu conclou amb la postmodernitat, una concepció cultural pròpia de la societat de les últimes dècades del segle XX, que s'associa al culte de la individualitat, a l'absència d'interés pel benestar comú, admetent un fracàs de la societat.

“L'obra gràfica contemporània sembla posicionar-se hui en un terreny separat de la seua concepció tradicional canviant de percepció i prioritats i destacant possibilitats poc desenvolupades fins al moment. Les seues característiques més marcades, com el democràtic, múltiple, econòmic o popular són transformades i reorganitzades per l'artista formant part d'un discurs conceptual en l'obra on les potencialitats són assumides com a instruments creatius al servei de l'art”, assenyalen els seus promotors.

“La importància de la tecnologia en la producció, de manera involuntària, afig valor a la manufactura de l'obra embolicant-la d'una aura particular i tan diversa com les diferents tècniques i usos, que a més s'incorporen com a eines ocultes en el procés gràfic creatiu”, afigen.