Regina Llavata. / EPDA Actualment la falta d’habitatge assequible
és un greu assumpte per a moltes famílies però també per a les institucions. El
sistema econòmic establert fins ara no ha sigut capaç de donar resposta
adequada al problema de moltes persones que necessiten un sostre digne. El
problema és complex i no té una fàcil solució però, en qualsevol cas, cal la coresponsabilitat
de tots i totes.
No es pot viure dignament, disposant de
totes les necessitats bàsiques imprescindibles, amb salaris precaris, treballs
intermitents, eventuals, lloguers alts, familiars dependents, menuts que criar
i subministraments més cars. Les famílies més modestes tenen complicat atendre totes les factures i mantenir
un lloguer o hipoteca, que comporta gran part dels seus ingresos.
Per altra banda els propietaris de les
vivendes quan hi ha molta demanda d’habitatges volen traure, amb tota
legitimitat, la major renda possible de la seua propietat, és el joc de
l’oferta i la demanda. Quan major és la demanda més augmenten els preus dels lloguers i això
alhora farà impossible en molts casos per als inquilins puguen pagar.
L’onada de desnonament i la crisi
econòmica anterior ja ens va fer vore les
conseqüències de tots aquests factors: desnonaments, augment de gent sense
sostre, hacinaments, insalubritat... L’ocupació il·legal de vivendes buides
molt de temps, sobre tot de grans posseïdors com bancs i fons “buitre”, es
reprovable però socialment entendible.
Les administracions públiques
responsables d’aquestes polítiques deuen donar resposta urgent. El ministre
Ábalos ja ha anunciat un Llei de Vivenda, la primera de la democràcia, que
implementarà mesures contra l’augment
abusiu dels lloguers o augmentarà el parc de vivendes en les zones on hi ha més
demanda. La Comunitat Valenciana trau regularment ajudes al lloguer però cal
recordar que deuen ser demostrables fiscalment per a que puga ser efectiva
l’ajuda. Ara amb el Covid s’ha tret una línia especial per a afectats directes.
Des de les Administracions Locals és molt
difícil actuar si no se disposa de vivenda pública. Els Ajuntaments busquem formules
per participar de la solució en situacions més urgents i en el cas de la Pobla
de Vallbona hem començat el procediment per a obtindré pisos de lloguer i
sostre com cal a famílies en risc d’exclusió social que necessiten una espenta
temporal. Des de Serveis Socials es controlarà tot el procés de concessió i reinserció
a la seua autonomia familiar amb garanties, amb un itinerari marcat i
multidisciplinar d’actuació consensuat i compromès amb elles. L’atenció social
local és el millor mitjà per donar una segona oportunitat a totes les persones.
Afortunadament el Ingrés Mínim Vital ajudarà en tota aquesta problemàtica.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia