Col·loqui del PSPV. -EPDA El PSPV ha abordat en un col·loqui amb referents de l'ordenament territorial del govern valencià «les grans oportunitats» que brinda la instal·lació de la 'gigafactoria' de bateries de Volkswagen a Sagunt per al creixement industrial i econòmic de la Plana Baixa. El cartell de ponents ha estat format pels directors generals d'Indústria i Urbanisme, Silvia Cerdà i Vicent Garcia respectivament, la vicepresidenta de les Corts i exconsellera d'Obres Públiques, María José Salvador, i l'alcalde de Xilxes, José Martínez, amfitrió del fòrum. És la primera parada d'un seguit d'encontres territorials, auspiciats per la direcció provincial, per a marcar l'estratègia programàtica per a la pròxima legislatura baix el títol 'Connectem la província'.
La número dos del parlament valencià ha estat clara a l'hora de defensar «el canvi de paradigma» que va suposar l'arribada de Ximo Puig al Palau de la Generalitat en 2015. «És significatiu que hui, ací, estiguem parlant d'indústria i no de PAI. En prop de huit anys hem posat blanc sobre negre en la Plana Baixa desterrant el model de camps de golf i grans urbanitzacions del PP, lligat a l'especulació, pel de la generació de 'hubs' generadors de projectes tecnològics i de llocs de treball duradors i de qualitat». Salvador, que va ostentar la cartera d'Obres Públiques i Ordenació del Territori en la passada legislatura, qualifica la comarca com «un dels territoris amb més projecció econòmica de la Comunitat» però «cal que ens ho creguem». En aquest punt, Salvador reivindica el canvi de 'xip' del govern valencià des que el PP fora desallotjat de la Generalitat «perquè ara ens prenen de veres». «En aquests anys hem apostat per activar les potencialitats del territori a través de les infraestructures, la planificació sostenible i per la seguretat jurídica perquè els inversors vegen en la nostra comunitat un territori on invertir amb expectatives de futur. I ho hem aconseguit». La prova és que «municipis com Xilxes, Nules o la Vall d'Uixó estan projectant l'ampliació dels seus terrenys productius per a acollir noves factories, atretes també per les bones connexions que gaudim i per la ubicació estratègica entre els ports de Castelló i València, els corredors mediterrani i cantàbric i el futur 'hub' industrial de Sagunt».
Per la seua part, el titular autonòmic d'urbanisme, García Nebot, ha estat clar en les seues afirmacions: «La Plana Baixa ho té tot per a ser un districte industrial de primera divisió». Apunta que cal donar viabilitat als milions de metres quadrats de sòl industrials que hi ha parats o projectar «perquè la demanda existeix i perquè les multinacionals tenen molt d'interés en ubicar-se ací, per la ubicació, la preparació acadèmica de la gent i el bon oratge». García explica que existeixen mecanismes per a evitar l'especulació i que sempre preval la funció social del sòl per damunt dels interessos particulars. «El que cal fer és desfer els embolics jurídics i donar agilitat als plans d'urbanització de sòl industrial perquè generen oportunitats i ocupació». «Hem canviat l'urbanisme depredador per l'urbanisme productiu, aquell que es posa al servei del teixit econòmic i no de la sobreconstrucció d'habitatges, un mal que ha patit molt aquesta terra».
Del costat de la directora general d'Indústria, Silvia Cerdà, defensa que les energies renovables es posen al servei dels sectors industrials. Cerdà afirma que abans de febrer s'informarà favorablement de fins a una setantena de sol·licituds per a la construcció de parcs solars. Com la resta, confia «en la potencialitat de la Plana Baixa» i mostra la seua certesa que «sabrà atraure la important indústria auxiliar que comportarà l'aterratge de Volkswagen a Sagunt». Pel que fa a la ceràmica, concentrada en la seua major part al nord de la comarca, la responsable d'indústria assenyala que el futur va lligat a les energies netes i que cal «desfer-nos ja de la dependència del gas estranger per a no caure de nou en les garres d'una altra crisi de preus». Avança que la Generalitat té la intenció de promocionar l'hidrogen verd com a font d'alimentació de les fàbriques ceràmiques: «Sol·licitarem un PERTE per a la descarbonització del sector». Silvia Cerdà assegura que «no podem perdre el tren dels fons europeus per a ser més competitius».
L'alcalde de Xilxes, José Martínez, ha posat el seu municipi com a exemple de creixement industrial en els últims anys «catapultat per les polítiques de reindustrialització del president Puig». Considera que cal trobar un cohàbitat per a la indústria i l'energia solar perquè la localitat continue guanyant habitants i recursos que repercurisquen en millors serveis i infraestructures.
Tots quatre coincideixen en que el 28 de maig del pròxima any Ximo Puig ha de continuar al capdavant del govern valencià «perquè és el president que ha tornat la dignitat i la estabilitat a la Comunitat Valenciana. Ara ens coneixen perquè despuntem com a pol industrial i no per ser seu de grans esdeveniments ruïnosos que han hipotecat econòmica i reputacionalment la nostra societat».
Un 40 per cent menys d'atur /
El secretari general comarcal, José Vicente Andrés, posa l'accent en les xifres d'atur a la comarca, que tancarà l'any amb un 40 per cent menys de persones desocupades respecte a 2015, quan Ximo Puig va accedir al Palau de la Generalitat. «Tenim la responsabilitat de construir un futur pròsper per a la nostra gent i ho estem aconseguint a base de molt de treball i esforç».
En l'acte ha estat present el secretari general del PSPV provincial, Samuel Falomir, i destacats membres de l'executiva provincial i comarcal.
