Mongeta en niu. -Josep BortEl Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha detectat, per segon any consecutiu, i amb la col·laboració de la Societat Espanyola d'Ornitologia, SEO-Birdlife i el grup ecologista GER, la presència d'almenys tres parelles de mongetes (Sternula albifrons) a la platja de les Goles. Els ornitòlegs han constatat que hi ha diversos ous i pollets camuflats entre les pedres. Es tracta, novament, d'una notÃcia important per a la biodiversitat del paratge fluvial, ja que aquesta espècie no criava a la desembocadura del riu Millars des de feia trenta-dos anys, segons el registre del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana, i ara torna a fer-ho per segon estiu consecutiu. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars està fent un seguiment especial d'aquesta xicoteta colònia des de la passada primavera quan es va detectar la presència de les primeres aus. De fet, el passat 1 de juliol es van comptabilitzar fins a 21 mongetes en la zona. I aquests dies fins a 23 exemplars.
Els ornitòlegs del Grup d'Estudi i Protecció de les Rapinyaires-Ecologistes en Acció el mateix dia van localitzar diversos ous i pollets camuflats entre les pedres de la restinga. Per la seua banda SEO-Birdlife considera que l'augment d'individus a la zona respecte el 2022 està relacionada amb la nidificació per segon any consecutiu de tres parelles de mongeta i per la presència d'altres individus en migració post-nupcial procedents de zones humides pròximes com el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. El seguiment es fa grà cies al desenvolupament del projecte "Renaturalització de Platges per al Corriol Camanegre", promogut des de 2020 per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO/BirdLife) i on també participen des de 2021 el Consorci riu Millars i l'Ajuntament d'Almassora. Amb el desenvolupament del projecte s'estan complint actuacions de restauració, claus per a la millora de les poblacions d'aus nidificants a les platges.
La nidificació per segon any consecutiu al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és una extraordinà ria notÃcia per a la biodiversitat de la zona humida. Recordem que les mongetes són aus marines que ponen els ous a terra, entre les pedres, i per tant estan exposades a nombrosos perills com és la presència de gats, gossos solts, pescadors o banyistes. L'objectiu més immediat és aconseguir que els nous polls pugen volar i a partir de l'any vinent establir zones protegides per a l'espècie. Una altra mesura en estudi és construir una plataforma flotant naturalitzada perquè les mongetes pugen establir-se lluny de la presència de possibles depredadors o molèsties. Tot i que es tracta d'una espècie poc exigent, no tolera molèsties a les seues colònies de cria.
A més, s'uneix l'alteració del paisatge litoral i la destrucció dels sistemes dunars, cosa que causa una manca de localitats alternatives de nidificació que limiten l'augment i manteniment de la seua població. Les mongetes que han tirat endavant les seues postes a la platja de les Goles del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars necessiten una cosa aparentment tan senzilla com és tranquil·litat, evitar les molèsties dels banyistes dins de les zones delimitades, respectar les distà ncies amb les palissades i sobretot controlar la presència de gossos a la platja que puguen malbaratar el futur d'una posta important per a la biodiversitat del paratge fluvial protegit.
Per això el Consorci riu Millars, mitjançant el Servei de Guarderia Rural i els tècnics del Consorci, ha fet una vigilà ncia exhaustiva des de principis del mes de juny. El seguiment s'ha fet dià riament a primera hora del matà i última de la vesprada quan és més habitual la presència de persones amb gossos per la platja de les goles que sempre han d'anar jugats segons indica el PRUG del paratge.
La mongeta és el més menut dels xatracs. En el Catà leg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades apareix com a vulnerable, mentre que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura considera l'espècie com a quasi amenaçada. A la Comunitat Valenciana es tracta d'una au nidificant de forma puntual al llarg del litoral. Principalment, fa els nius a terra envoltat de vegetació no massa densa, a platges de deltes i saladars de les principals zones humides de la geografia valenciana. Segons SEO/BirdLife, la població d'aquest xatrac menut a Espanya és una de les més importants en l'à mbit europeu. La seua població nidificant en la Comunitat Valenciana ha estat d'unes 400 parelles de mitjana des dels anys vuitanta, però ha passat de mà xims superiors a les 500 parelles el 1995, a mÃnims per davall de les 300 parelles en els darrers anys, constatant-se una tendència negativa com a la resta d'espècies de xatracs.
La principal localitat de cria es troba a les salines de Santa Pola, on manté efectius superiors a les 200 parelles, amb una lleugera tendència regressiva. La segona localitat en importà ncia es troba a l'Albufera de València, on l'espècie ha arribat a comptar amb 200 parelles, afavorides per la regeneració de la reserva del Racó de l'Olla en el 1993. No obstant això, els seus efectius han mostrat una tendència decreixent acusada, situant-se recentment per davall de les 100 parelles, moltes de les quals van instal·lar els seus nius a l'interior del port de València, en superfÃcies no utilitzades de l'espigó PrÃncep Felip. La ubicació més pròxima on ha criat la mongeta respecte a la platja de les Goles, encara que de forma escassa, és al Prat de Cabanes-Torreblanca l'any 1994.
